“la lectura provoca canvis estructurals al cervell “

"la lectura provoca cambios estructurales en el cerebro"

Ahir vaig assistir a la conferència que donava en Manuel Carreiras, a l’Ateneu Barcelonès, sobre Neurociència i Literatura. Carreiras és doctor en Psicologia i investigador coordinador de COEDUCA, projecte del programa europeu Consolider que estudia els mecanismes d’adquisició de la lectura i la comprensió de textos. També participa en un estudi dels mecanismes d’adquisició de la lectura en persones bilingües o que aprenen una segona llengua.

Va començar parlant de la impossibilitat de no llegir, una vegada s’ha adquirit l’habilitat, ja que es converteix en un procés automatitzat. Les seves paraules varen ser “las palabras son mágicas, cuando las ves no puedes substraerte de leerlas”. Per fer-ho evident ens va presentar l’experiment que va realitzar T. Ridley Stroop, a l’any 1930, on demostrava la interferència de les paraules escrites en haver de dir en quin color estaven escrites, anomenat Efecte Stroop. Ho voleu provar?, a l’enllaç anterior ho podeu fer.

Entre d’altres “perles” que va compartir va assegurar que “la lectura provoca canvis estructurals al cervell “. Va il·lustrar aquesta afirmació amb els resultats d’un estudi que van realitzar comparant mitjançant Ressonància Magnètica el cervell de persones analfabetes i d’altres que ja havien adquirit habilitat lectora.

També va afirmar que així com el llenguatge és innat, només cal desenvolupar-lo mitjançant la pràctica, la lectura és una habilitat apresa que produeix canvis en la connectivitat funcional de certes àrees implicades, així com augment de la densitat de la matèria gris que les connecta

Però no es varen quedar aquí sinó que en un altre estudi que varen realitzar, varen comparar el resultat que produeix en el cervell l’exposició a quatre figures literàries: l’oxímoron (ex. monstre formós), pleonasme (monstre horrible), neutral (monstre solitari) i finalment violació (monstre geogràfic). La hipòtesi era que en les àrees on es desenvolupa la selecció lèxica no es mostrarien diferències, però en aquelles on es produeix la integració, l’activitat canviaria. I així va ser, la violació va provocar menys activitat, com si no es pogués processar la idea que un monstre fos geogràfic!. Aquesta troballa reforça l’idea que el llenguatge a que estàs exposat en la teva trajectòria vital t’està limitant i possibilitant alhora.

I ja per últim ens va avançar els primers resultats del seu darrer treball. Es tracta d’explorar com fan el que fan els bertsolaris. Els bertsolaris vénen d’una tradició d’Euskadi que consisteix en confeccionar rimes ràpidament a partir d’un tema que se’ls proposa, o sigui “bertsos” . Hi ha concursos, on els participants han d’ajustar-se a determinats tipus de rimes, entre d’altres les koples, el sortziko i el txikiak. L’estudi tracta de “mapear” les àrees del cervell, així com les connexions entre elles, que s’utilitzen en realitzar l’activitat, distingint les tres fases: quan reben el tema, quan programen la resposta (pensen el vers), i quan la produeixen (el diuen).

Ens va explicar que al preguntar-los com ho feien es van trobar que explicaven dos truquets: que començaven a pensar-los pel final, després anaven al principi, i per fi feien la resta; d’altra banda feien servir un sistema similar a una margarida que desfullaven, com si fossin alternatives de rimes que inclouen o desestimen, alhora de decidir què deien. Això els hi permet la rapidesa en la resposta. En cert sentit com si disposessin d’un magatzem de rimes.

La ressonància magnètica funcional (RMf), que mostra quines àrees estan treballant mentre es realitza una activitat, ha assenyalat quines semblen responsables d’aquesta fluïdesa. Entre d’altres una gran activitat d’aquelles encarregades de la monitorització de la parla.

I per finalitzar ens va regalar aquesta cita de Sir Francis Bacon: “La lectura hace al hombre completo; la conversación, ágil, y el escribir, preciso.

Encetat el torn de preguntes li vaig demanar si el fet de llegir molt, entorpeix o facilita el processament lector, donat que hi ha un augment de vocabulari que faria més lent el procés de discriminació, però alhora una pràctica que hauria d’augmentar la rapidesa del procés, segons les seves troballes. La seva resposta va ser que la pràctica guanya! Ho va comparar amb l’exercici de la musculatura. I com a curiositat final, va respondre a una altra pregunta sobre la sinestèsia explicant que sembla que els darrers estudis sobre el fenomen indiquen que semblaria que connexions que posseïm en néixer, entre mòduls de processament d’estímuls diferents (la noia que preguntava deia que ella veia les lletres cadascuna d’un color i que coincidia amb altres subjectes en aquesta relació), no es desconnecten mentre que en la majoria de nosaltres sí que ho fan.

Però em sorgeix un dubte… aquests canvis poden ser diferents segons el tipus de literatura que llegim? La novel·la rosa estimularà el desenvolupament d’àrees diferents a llegir novel·la negra? Us trasllado la pregunta!

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.